
El passat 6 de Gener, com cada any, es va celebrar la Pascua Militar al Palau Reial de Madrid. Però aquest cop la noticia més important de la pascua no ha estat el discurs que pogués fer -per primer cop una dona- la ministra de defensa sobre temes d’actualitat com per exemple Gaza, sinó el compliment o no compliment de l’etiqueta de Chacón.
La ministra, saltant-se el protocol que la Casa Reial havia prescrit de vestit llarg per a les dones, es va presentar amb un smoking negre de Purificación Garcia i una camisa blanca amb coll i acabats negres. A més el cabell el duia recollit en un moño que li donava un caire molt masculí. Potser per això va optar per un maquillatge una mica més pujat de to, que ressaltés la seva condició de dona: tons liles forts i un rosa pujat per marcar les galtes. Ja us podeu imaginar el que van fer tots els periodistes del cor quan van veure aparèixer la Chacón. Ells que són capaços de veure la notícia fins i tot en una indigestió de la Duquesa de Alba. Debien pensar que allò era una loteria extra que els queia del cel: ” no m’ho puc creure”. “va sense etiqueta!”, “sembla una chica Sarkozy!” -com si en Sarko fos el nou James Bond- i el que pensem tots “ja tenim tema de conversa a la tertúlia per tota la setmana!!”.
Els diaris tampoc s’han quedat quiets. El Mundo fins i tot ha fet del traje de la ministra la seva editorial, dient d’ella que és una “Frívola, egocèntrica, masclista i aprofitada”. I… n’hi ha per tant? si, és cert, no anava d’etiqueta -i a més, personalment, no m’agrada gens com li queda la camisa, sembla de cambrer- i a més és bastant incoherent anar vestit estil d’home si diuen que les dones vagin amb vestit, però què hagués passat si hagués fet el discurs vestida de llarg, amb vestits semblants als que es duen a l’alfombra vermella? segurament també els diaris com el Mundo l’haguéssin criticat: “la princesita Chacón”, “Chacón en la pasarela” etc etc.
Crec que ha estat equivocat per part seva dur smoking, s’hagués estalviat moltes pàgines de diari, només l’haguéssin criticat les de dretes segurament -i com sempre fan- però el que ens ha d’interessar és més el discurs que ens digui que no pas la seva forma de vestir.




















