Famosos i política: qui dóna suport a qui?

Costa d’entendre però dónen més pel c*l les eleccions nord-americanes que les del nostre pròpi país. O aquesta és la meva percepció perquè portem mesos i mesos d’empatx mediàtic sobre Obama, del que ens sabem millor la seva vida que no pas del nostre pròpi president (o és vox populi quans fills té, quines són les seves arrels i els amics que tenia als 5 anys?).

Però últimament estic notant que a les noticies està guanyant pes també McCain. Des que va fer el famós video amb Paris Hilton i, més tard, amb la decisió de posar a Palin al seu costat, aquest avi (perquè és això, no ens enganyem) ha pres bastanta embranzida, fins el punt que ja no sé fins quin punt Obama no ens ha intoxicat ja massa amb la seva història personal i els aires de superioritat i ara l’estratègia de Mc Cain, que no hem vist tant i per tant no podem criticar tant pel que fa a imatge, pot sortir efecte.

I com tot a USA els actors també han pres part en la campanya: Obama compta amb suports d’actors diguem-ne joves i més liberals, i que a més compten amb gran tirón actualment. Alguns noms són Robert De Niro, Tom Hanks o la presentadora de TV Oprah Winfrey, però també hi ha els sex-symbols Brad Pitt i Scarlett Johansson, que ha declarat en una entrevista que considera a Obama un dels homes més sexis actualment.

D’altra banda, Britney Spears i Paris Hilton també s’han unit a ell i a la seva política socialdemòcrata després que McCain les utilitzés en un video en contra del presidenciable demòcrata.

Per la banda de McCain també tenim alguns famosos, com Arnold Schwarzenegger, Harrison Ford, Silvester Stallone, Michael Douglas, Warren Beatty i Daddy Yankee, el cantant de reggaeton que canta “Gasolina” i que ens ha permès gravar al presidenciable ballant aquest “Hit” en un escenari amb “perreo” inclòs.

I per què aquesta publicació de noms de celebrities per a presentar-se a president? doncs perquè segons les enquestes, els actors ajuden a la població en un 30% per a prendre una decisió. Això vol dir que d’acord, potser el partit demòcrata va contra la guerra d’Irak, assegura que hi haurà retallada pressupostària per a la inversió en armes i l’escut antimissils i treballarà per un millor estat del benestar, però si a mi m’agrada Harrison Ford…potser consideraré prou bò que el partit republicà lluiti per un liberalisme econòmic i en contra de l’intervencionisme de l’estat o que critiqui l’anticatolicisme i defensi les armes ( doncs la Palin forma part de l’associació del rifle). Però…en realitat què importa això si, total, un cop al govern tothom fa el que vol…i on queden les promeses? guardades en els arxius de la TV i amagades sota altres promeses que ja veurem on quedaran.

Estrenes de TV3: Crackòvia i Vinagre

TV3 ha començat el setembre amb 2 estrenes en clau d’humor (?) que confirmen la baixada de qualitat que ha anat patint en els últims anys la “nostra”.

Diumenge Vinagre va omplir durant mitja horeta la parrilla amb un humor bastant estúpid i les excentricitats de’n Bruno Oro, que serà molt bo a Polònia, però a la que es treu de fer caricatures mostra una actuació molt falsa i exagerada.

Vinagre és una producció de l’equip de Polònia i està protagonitzada per Clara Segura i l’esmentat Bruno, que devien ser companys de teatre i ens han volgut traslladar les… gracietes? que feien a classe. Segons El País, els esquetxos de Vinagre ens mostren tot un seguit de personatges inquietants, delirants i cretins a estones però que, per damunt de tot, fan petar de riure.

A mi més que riure em va fer bastanta vergonya aliena per què… quina gràcia té que un xulo piscines es tiri un pet quan s’ajup? no està molt mastegada aquesta brometa ja? Si vols veure’n un esquetx, clica a la imatge

Crackòvia: us enrecordeu de Barsòvia? potser no perquè va durar molt poc a parrilla i és que tot i que es basi en els esquetxos d’humor estil Polònia, a TV3 encara no entenen que a la gent li interessa què fa en Montilla o l’Artur Mas, fins i tot la Maripau Huguet, però no ens interessa què fa en Guardiola o l’Eto’o. De fet ja sabem el que fan: un ser bastant prepotent tot i haver perdut ja uns quants partits, i l’altre anar de festa. I per això no cal que tinguem un programa! D’altra banda…què passa amb l’Espanyol? Personalment a mi em va més el Barça, però a Catalunya hi ha més equips que el FCB! per què fer un programa d’ell? El meu predictor em diu que Crackòvia no durarà més que Barsòvia i que a TV3 podrien contractar algú nou per a innovació…perquè tansols es basen en repetir formats…