Meme tecnològic

En goshi em passa aqeust cop un meme sobre tecnologia que passo (pq no se m’oblidi!) al Joel i la Visualpanic

Reproductor de música / video / DVD:
·A Windows: per música utilitzo l’Itunes i com que videos només vaig a youtube dons youtube només, per DVD powerdvd però els miro sobretot a casa el Q amb el seu mega Mac XD

·A Kubuntu: això no sé què és XD

A l’habitació: Ipod & Itunes

·Al metro: iPod o llibre, que també és tecnologia XD
Nombre de MP3s al teu Mac o PC:
ara que sóc a la feina doncs 1735, a casa menys perquè m’he canviat l’ordinador i encara no he passat la música!
Nombre de pel·lícules descarregades:
1!! XD Pulp Fiction, les descarrega el meu pare les pelis XDDD
Nombre de DVDs originals:
meus meus, 3: amelie, El club de la lucha i un altre que ara no recordo, algu em regala American Beauty?XD
Nombre de series que estàs descarregant:
Ara mateix cap

Nombre d’animes que estàs descarregant:
zeroo

Nombre de series que ja has descarregat:
1, Prison Break

Nombre de jocs de PC/Mac que tens:
Ni un! no m’agraden els jocs, m’aburreixen u.u bueno, en tinc un però es per internet, es el joc de les boletes XDD(aquesta versió no és tan xula com la que jo tinc guardada)
Joc al que estàs enganxat últimament:
ara al joc d’aprovar XD a veure si no me’n queda cap per setembreeee

Han castigat a les esquerres

Si, crec que és això el que ha passat en aquestes muncipals. Les han castigat per ser hipòcrites, per defensar coses que en el govern després no defensen. I és que ERC ha baixat a molts llocs i ha perdut regidors, els quals han anat a parar a les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) i a CiU en alguns llocs. Això passa perquè el seu discurs ha estat incoherent amb la seva manera de fer al govern. Els ciutadans ja no som estúpids, ja no se’ns enganya i ja estem farts de la política, com ha demostrat la gran abstenció que ha hagut a tot arreu. Crec que cal que es replantegin algunes coses i que es replantegin sobretot si és cert allò que diuen que els ciutadans donem el vot a les esquerres perquè s’uneixin (com va venir a dir la Imma Mayol) perquè crec que justament el que han fet els ciutadans, és castigar la seva unió i deixar de votar per no ser ells els “culpables” que els partits s’alïin i facin el que els dóni la gana.

I una altra opinió personal…pot ser que les CUP es converteixin en la nova ERC després que aquesta estigui desinflant-se? crec que és bastant important aquest ascens…més que no pas el de ciutadans, encara que potser ha estat la resposta de molts a un partit que encara que digui que no, en la meva opinió, és espanyolista.

En resposta

En resposta a un dels comentaris que he rebut pel meu post sobre supermodelo 2006

he pensat que valia la pena que aquesta gent veiés que no per estar prim o per ser alt algú ha de voler ser model. No tots els que critiquen el fet que aquest programa no sigui bo per la salut han d’estar grassos o han de ser lletjos, i com que potser algú pot pensar que això es diu per quedar bé, he pensat, doncs que ho mirin ells mateixos i em presento jo. No no sóc una super top model, no vull ser-ho tampoc perquè crec que és una vida molt dura, però tampoc sóc una dona grassa i lletja i que només medeix 1′50 encara que segurament tampoc passaría res, mireu la Elsa Pataky, tansols medeix 1′60! No ens enganyem, l’aparença és important, tothom ens hi fixem, però no és el més important i no és un element que faci necessàri fer que les noies es traumin amb dietes impossibles de realitzar, exercicis estúpids o simplement deixant de banda les altres coses que si que interessen: que t’estimin, ser bona persona, ser agradable i tenir empatia, etc.

Aquesta és la meva fotografia, i mira, potser fa un temps no ho hagués dit, però actualment estic contenta amb com sóc i amb el que sóc, una bona persona (crec). Més prima cauría millor o pitjor? tindria més amics? no m’importa, segurament els que són amics ja els tinc ara no?

El meu anunci preferit

 Contestant al MEME de l’e-goshi vull que veieu l’anunci que més m’agrada, i digueu-me si no està ben aconseguit. Qui de nosaltres no ha fet això! és impressionant! jo m’identifico amb toots XD fins i tot el de la cara professional XD

Ah a part d’aixo també tinc raons de pes sobre l’elecció d’aquest anunci, i és que està molt ben aconseguit el tall que fan de la cançó de la Shakira! escolteu la cançó (pure intuition-Shakira) i després veieu l’anunci (clica a la imatge) i us adonareu que era el millor tros per posar en uns bojos al volant. D’altra banda, dir que és de Shakira perquè Seat ha iniciat una campanya publicitària amb ella i així es fa la continuitat en els spots.

Per cert, pels qui no sàpiguen què diu la de la foto el text és:

I have a feeling inside
( Despacio, despacio, comienzas a caer )
And intuition’s always been a woman’s guide
( Te siento, te siento, desde antes de nacer )
We’ve been wanting each other since before we were born
( Adentro, adentro te vas quedando )
And I will love you even after I am gone
(Asi, estoy dispuesta a todo amor)

Titulars polititzats

 

Tots aquells que escolteu les notícies de TV3 haureu escoltat que no firmen les cròniques corresponents a la campanya política, ja que consideren que són merament partidistes i que no ofereixen una informació subjectiva, com hauria de ser la informació que ofereixen els mitjans de comunicació. I en realitat, tenen raó

És cert que els partits polítics poden fer, si no deixen que els mitjans tinguin llibertat, que la informació que s’escriu o es veu sigui falsa, però s’obliden d’una cosa, i és que els mitjans també poden mentir en completa llibertat, o si més no ometre. Això és el que ha fet el diari gratuït Què! en una enquesta que es va publicar dimarts. I el problema no és que els diaris siguin partidistes. Tots ho són. Tots els humans tenim opinió i els periodistes som humans i no podem ser objectius completament encara que ho desitjem, el problema vé en que molts cops la informació que ha rebut el lector és errònia sense un context, i aquesta manipulació sí que és perillosa. El diari Què! presentava en portada el titular següent: “Los candidatos deberán hincar los codos”, “sólo portabella logra un aprobado aceptable, Trias es el que más desconoce Barcelona”. A primer moment, en llegir només això penses que què carai fa un candidat a l’alcaldia de Barcelona sense conèixer la seva pròpia ciutat. Alguna gent haurà dit “clar, ja ho sabia jo”, d’altra s’haurà sorprès i, alguna, haurà anat a veure quines eren les preguntes sobre Barcelona, fet que ens permetria saber el grau de desconeixement de la ciutat. Però clar! per a saber això has de tenir primer el diari, és a dir, els que han llegit la portada de l’home que estava davant seu assegut al tren, quedaran amb la idea errònia, i si tens el diàri, has d’entrar a buscar la pàgina. Tenint en compte que la majoria de gent que llegeix els diaris tansols llegeix els titulars i com a molt l’entradeta, seràn molt pocs aquells que sàpiguen que Trias no coneix Barcelona perquè no sap com es diu la persona que va llençar la fletxa als jocs olímpics del 92, l’any en que va morir Copet de Neu o quants títols de Lliga ha guanyat el Barça i quants l’Espanyol?
Realment és necessàri que sàpiguen aquestes coses els alcaldables de Barcelona? La única pregunta vàlida va ser “Quin és el preu mitjà del m2 de vivenda nova i de segona mà a Barcelona? I aquesta, el Trias, és la única que va encertar.

Cap a un canvi radical?

Quasi set milions de votants són els que va tenir François Bayrou, candidat de l’Unió Democràtica Francesa (UDF), a la primera volta de les eleccions franceses. 6’8 milions de votants que tant Sarkozy com Royal, els dos candidats que han passat a la segona volta, intenten atraure al seu partit per a guanyar les eleccions.
Ambdós polítics són els més joves i dues cares noves que opten per a la presidència. Això reafirma doncs la voluntat dels francesos per a fer un canvi en la política que s’ha dut fins el moment, una política que la majoria d’ells volen oblidar.
Bayrou per la seva banda, ja ha donat les consignes polítiques al seu electorat. Sense aclarir si donarà suport a Royal, ha assegurat que no votarà a Sarkozy, ja que es “nega  a agreujar la ruptura del teixit social”. Tot i això, les coses no són tan clares pels que van votar l’UDF. Molts dels diputats del partit han donat el seu suport a Sarkozy, que segueix traient 4 punts d’avantatge a la candidata socialista a la majoria de les enquestes.
Tenint en compte aquesta avantatge, l’únic que Sarkozy pot fer és intentar passar desapercebut i no espantar amb la seva característica violència als possibles centristes que es decideixin per ell. I això és el que va fer el conservador durant el duel televisat Sarkozy-Royal.
El candidat de la Unió pel Moviment Popular (UMP) va restar impassible a la seva cadira mentre Sègolène Royal l’acusava d’immoralitat política i li retreia la seva mala gestió política amb un dit acusador. Sarkozy, fins i tot va utilitzar la duresa que Sègolène va mostrar durant les dues hores de debat per a recriminar-li que “un president ha de saber ser obert i tolerant i no perdre els nervis com vostè esta fent”.
Sègolène va actuar sabent que era la última oportunitat de convèncer a l’electorat perquè la votés. Una tàctica arriscada però usual en ella si tenim en compte que la seva estratègia electoral ha estat demostrar, per sobre de tot, la seva condició de mare i dona treballadora. Sègolène ha demostrat la seva capacitat política en nombroses ocasions. Des que va entrar al Partit Socialista ha hagut de lluitar per a que creure en ella. Al 1995 quan es va oferir com a possible presidenciable ningú va confiar que hi arribés. A dos dies dels comicis, Sègolène opta a ser la primera dona en seure a l’Elisi.
Caldrà veure si els francesos estan tant interessats en el canvi com van demostrar en la primera volta dels comicis. Si tenen en compte el suport que Chirac va donar a Sarkozy, possible senyal de continuïtat política malgrat que Sarkozy digui que no. Si escolten també el suport que Royal ha rebut de l’esquerra i del candidat de centre. I si França està de debò preparada per a tenir com a president a una dona, fet que sembla demostrar-ho la primera volta de les eleccions.

David i viajes barceló

Aquest és el David intentant guanyar el concurs de viajes barceló. Clica a la foto i veuràs el video! (el millor el de era una antigua novia mia XD)

el del puro

Mirant els blocs que apareixen al blogroll del terrassa.net  he trobat un bloc on hi havia uns acudits de l’Eugenio i els he hagut de copiar perquè són genials XD.

PD: per la Laura : així a veure si no ens inventem els chistes XD

Saben aquel que diu que llama un tipo a un portero automatico y dice:
- No hay nieve en Sant Moritz…
Y le contestan:
- El espía vive en el quinto, gilipollas!

Se encuentran dos amigos i un li diu a l’altre:
- Hombre mariano, que tal, como estan los niños??
- Muy bien hombre muy bien..
- Y que es de Pilar?
- Arrancar-se los pelos..asi uno a uno, sabe…

Es un hombre que entra a un bar y el camarero le dice:
- Señor, usted me dira…
- ……mido 1,70 – 1,72

Saben aquel que dice que es un tio que se va al circo a pedir trabajo, y le preguntan:
- Y usted que sabe hacer?
- Hombre, yo se imitar a los pajaros…
Diu, cony, pero no lo vamos a cojer por imitar a los pajaros….
Coje el tio y se va volando.

Y aquel que dice que era un ex-legionario que hacia 20 años que llevaba un tatuaje aqui en el pecho, y un dia se encuentra con un amigo y le pregunta:
- Y esto con el agua no se borra??
- No lo se…

Diu: oiga, usted está empadronado?
Diu: no, es mi carácter.

Diu…
- Cuanto son 2+2?
- Hombre si no me das mas datos…

Saben aquel que diu que va un hombre con su hijo caminando por la calle. En eso que pasa una morena despampanante, y el padre obedeciendo a sus instintos carnales dice…”vaya culo!” a eso que el hijo, extrañado por ese bocablo pregunta…Nen: papa…que has dicho?

Pare: Buho, hijo, dije Buho.

Al rato…

Nen: Papa, que es un buho?

Pare: un boho es un ave de rapiña de cabeza redonda, ojos redondos, orejas en punta y pico curvado.

Al rato…

Nen: papa, y los buhos tienen buhas?

Pare: Si

Nen: y como son?

Pare: pues son de un tamaño ligeramente inferior, igualmente, un ave de rapiña con cabeza redonda, ojos redondos, orejas en punta y pico curvado.

Al rato…

Nen: Papa…y tienen buhitos?

Pare: Si

Nen: y como son?

Pare: pues de tamaño bastante mas pequeño, cabeza redonda, ojos redondos, orejas en punta y pico curvado.

Al rato…

Nen: papa…

Pare: CULO HIJO, DIJE CULO, VALE?!
Este que les voy a contar del colom,no es ningún chiste, es una faula, un cuento..como lo quieran interpretar…

Saben aquel que dice que era un tio que todos los domingos iba a la plaza catalunya a dar de comer a los coloms, y un buen dia se le acerca uno y li diu:

COLOM: Hola macu!

El tio empieza a mirar de izquierda a derecha, de derecha a izkierda perdón..no ve a nadie..

Y el colom se le sienta al lado y li torna a dir:

COLOM: Hola macu!

El tio esverat, se le queda mirando y li diu:

CIRILI: caram, que parles tu?

COLOM: clar que parlo.

CIRILI: Caram, i com et dius?

COLOM: Amadeu, i tu?

CIRILI: ah, jo Cirili

Total, que tienen una conversacion muy agradable, se hacen amigos, y al dia siguiente otra vez ahi xerrant amb el colom, y todos los dias igual..
En eso que llega un dia y el tio piensa, “se lo tendria que decir a mi mujer…”

El tio llega a su casa y le dice:

CIRILI: Mira trini, me gustaria que este domingo viniera un amigo a comer.

MUJER: De quien se trata?

CIRILI: No, es un colom que he conocido en la plaza catalunya…

MUJER: Pero que dius cirili?? tu estas boig!

En eso que la mujer les dice a sus hijos

MUJER: fills meus el vostre pare esta boig!

Los hijos llorando en un rincón abrazados “el papá esta booig! el papá esta booig!”

Total que el tio el dia siguiente llega a la plaza catalunya y le dice al colom,

CIRILI: Mira tito me gustaria que este domingo vinieras a mi casa a comer.

COLOM: Vale tito! a que hora quieres que venga?

CIRILI: Mira de estar ahi a las 2.

COLOM: Perfecto tito, ahi estaré.

Llega el domingo,las dos menos cinco, la mesa parada (no se movia), y el colom que no llegava…
las 2 y el colom seguia sin llegar…

Y le dice la mujer:

-MUJER: pero que cony ha de vindre un colom a dinar a casa cirili…

CIRILI: Vindra…ja veuras com vindra…

Los niños llorando en un rincón abrazados..”el papá esta booig! el papá esta booig!”…

Las dos y media, el colom que no llega…

La trini diciendole al marido..

TRINI: Cirili treballes molt ultimament…hauries de descansar..

CIRILI: calla bandarra, ja veuras com vindra, a mas a mas es un colom amb molta paraula.

En eso que a las 3 menos cuarto tocan a la puerta, y efectivamente ahi estava el colom con la vanguardia bajo un ala…Y le dice el tio,

CIRILI: Amadeu…has trigat molt…

COLOM: Mira nano, feia tant bon dia que he vingut caminant, tot xino xano tu…

Concurs TMB

No vaig guanyar però vull compartir amb vosaltres el conte que vaig fer pel concurs del TMB! el vaig fer en 20 minuts com a molt, no espereu gaire! XD

Necessitava saber-ho, però clar…estava envoltat d’un tres amics més. Què havia de fer? Presentar-me sense més i abordar-lo a preguntes? Era massa violent. Donar-li un cop sense voler i aprofitar per iniciar una conversa? Molt poc subtil.

El temps anava apremiant i no m’atrevia a donar cap pas, i si es pensava que era una boja i fugia corrents? Al comptador ja apareixien pocs segons 18, 17, 16… 8,7,6…el metro arribava i jo encara no havia fet res. Va pujar al penúltim vagó, vaig córrer i abans que sonés l’alarma ja estava asseguda davant seu, però ell anava amb un amic…

Els cascos posats, les ulleres fosques, no sabia on mirava, si em mirava a mi? si estava mig dormint? una cosa era segura, la meva curiositat es devia notar a distància.

No deixava de donar-hi voltes, com li puc preguntar? Vam arribar Joanic, el trajecte continuava. Gent que pujava, una avia a qui vaig cedir el lloc va començar a explicar-me que no se’n trobava de jovent tant amable últimament. Mentre ella xerrava jo tenia el cap en un altre lloc “No tothom pensa en nosaltres” deia l’avia, “l’altre dia una pobra noia embarassada va haver de demanar si-us-plau que algú s’aixequés, no hi ha vergonya”. En algun altre moment li hagués seguit el rotllo a la bona dona, al cap i a la fi tenia raó, però d’aquell trajecte només m’interessava una cosa: allò.

Una altra parada, Verdaguer, enllaç amb la línia 5. Ell s’acomiada del seu company, s’aixeca, estem els dos aixecats esperant que s’obrí la porta, baixem i s’inicia una carrera d’obstacles. Quines cames més llargues que tenia! Em va costar un munt seguir-lo! Rere unes 7 persones anava vigilant els moviments d’aquella gorra vermella, com pujava les escales, com s’endinsava dins els passadissos que conduïen a la línia 5, com observava el noi que tocava la guitarra entre la gentada i li llançava unes monedes…

Anava avançant obstacles com podia, intentant sortejar la gent que anava cap a l’altre direcció, maleint les sabates de taló que mai em poso i que justament aquella tarda havia de dur. I just quan estava a punt d’atrapar-lo, amb el braç allargat quasi a punt de tocar-li l’esquena, a punt d’arribar a la resposta que tanta estona estava esperant, ell comenta a córrer! Ha sentit el metro com arriba! Baixa saltant les escales que el separen del metro direcció Cornellà centre i jo em trec els talons i em dic “ el que cal fer per aconseguir el que vols!” baixo saltant tant com em deixa la faldilla “sort que l’entrevista de feina la tenia aquest matí que sinó…” i arribo just a l’últim vagó abans que tanquin la porta darrere el meu cul. “uf” “i on és ell?” busco amb la mirada, tothom em mira a mi, em miro els peus, i em poso les sabates corrents, “millor no pensar”.

Segueixo buscant, intentant no posar-me vermella després del número que he muntat i el trobo al penúltim vago, agafat a la barra de davant la porta. Ara només cal vigilar quan surt i sortir darrera seu i ja estarà.

La veu del metro va anunciant parades i a cadascuna mentre agafo aire encara amb dificultat vaig veient diferent gent: Hospital clínic, carpetes de la UB, joves estudiants que omplen el metro i molts d’altres que hi baixen, gent de totes les edats que segurament va a veure algun amic o familiar a l’hospital, Entença, Sants Estació, gent amb maletes o motxilles, joves amb una màrfega rere el clatell, Badal, Collblanc i…per fi, Pubilla cases. Allí é son s’aixeca el meu objectiu, el veig esperar que s’obri la porta i mentre decideixo si treure’m o no les sabates per seguir la persecució veig que es dirigeix cap a mi “ Dur els ulls amagats sota unes ulleres fosques és el millor per observar-ho tot sense que la gent ho sàpiga” em diu. Els colors comencen a pujar-me per les galtes, mai sabré dissimular ? « i jo vull fer periodisme d’investigació » ? penso. Ell somriu i continua “ m’has seguit?” i jo li dic la veritat “si” i entretalladament li pregunto “només volia saber on t’has comprat aquesta jaqueta, el meu novio la ha buscat durant mesos i ara que arriba el seu aniversari li vull regalar”. La parada de metro s’omple d’un riure sonor “tant sols cal que pugis les escales, agafis el metro en la direcció contrària, un cop arribis a Diagonal agafis la línia 3 direcció Zona universitària i un cop a Liceu baixis, darrera el mateix Liceu trobaràs la botiga on venen aquesta jaqueta”. Em sento avergonyida, la veritat, pensar que ha vist com el seguia i acabar per dir-li això! Li dono un gràcies ben fluixet i em giro escales amunt. Sento com darrera meu em diuen “llàstima, diga-li al teu novio que té una sort tremenda”. Un somriure es perfila en els meus llavis.

Desnudas

En temps que sembla que la teva qualitat de vida millori passant per uns canvis estètics i patint per a una imatge perfecta, la rèplica a Cambio Radical ja ha sortit a Quatro. Es fa dir Desnudas i es tracta d’un programa que promet als seus pacients una millora de vida gràcies a uns hàbits alimenticis, de moda, i estètics millors per al seu cos però sense passar per la cirurgia. Un fet que cal lloar ja que almenys el programa es presenta com un espai on ensenyar a les seves concursants a estimar-se més, a no veure el que elles diuen veure quan miren el seu cos, a augmentar-los l’autoestima de forma natural. Caldrà veure quant de natural ( al menys per una compta corrent normal) és comprar-te uns vestits de disseny que costen almenys 400 euros cadascún, o la quantitat de massatges es poden arribar a fer al llarg de la setmana, o si és bò per a la pell del cutis utilitzar tanta base de maquillatge.